És fort veure com passen els anys i pensar que de sobte ja portes un quart de segle fent de cosina gran.
Recordo quan érem petites i ens passàvem el dia jugant a la torre fent canals i pastissos de "caca" que després feiem explotar... i al pobre Petri el teníem encadenat... Després ens menjàvem un catxo d'entrepà de mantega amb sucre de la iaia i tant contentes!
Estic molt contenta que te n'hagis sortit tant bé amb el MIR i estic segura que seràs una metgessa de les grans!!!
T'estimo moltíssim, feliços 25 guapa!
Xocolateta.
Júlia Torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada