Han
passat 25 anys des d’aquell matí que, quasi a trenc d’alba, em van
trucar per dir-me que ja havies nascut. Vaig córrer a coneixe’t i en
aquell moment ja et vaig estimar.
Són
molts els records que es barallen per ocupar la primera posició, però
són tants i tant bonics que no sabria escollir-ne un de sol.

Torno la vista enrere i encara et puc veure baixar corrents la muntanyeta de la “casa del bosc” amb la Júlia i la Laura
perseguint un gat, o berenant “pa amb nocilla” amb les boques plenes de
xocolata, sempre amb cara de felicitat, sempre amb un somriure.
Ara, que ja ets gran, estic orgullosa i feliç de poder compartir amb tu els teus projectes i les teves il·lusions.
Clara desitjo que gaudeixis sempre de tot el que fas com ho has fet fins ara.
T’estimo 25 petons.
Com veus no he mencionat res de “la termita”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada